Acabar en las residencias de Cheste

 Por Ainhoa Beltrán Pallás, del Colegio Venado

 

 Mi nombre es Ainhoa, tengo 18 años y soy interna en el Complejo Educativo de Cheste.  Mi  sueño desde pequeña era poder realizar mis estudios aquí, y qué suerte tuve aquel 15 de julio cuando me aceptaron para realizar el Grado Medio de Guía en el Medio Natural y Tiempo Libre, sin saber qué me esperaba aquí.

 

La verdad es que vivir en residencias me ha cambiado la vida tanto personal como académicamente. He encontrado nuevas amistades de diferentes sitios y me he dado cuenta que han sido mi gran apoyo aquí dentro.

 

 

Empezar en las residencias: tres puntos de vista

Colegio Lobo

 “Vaig assabentar-me un dia quan eixia de l'institut. De sobte, una amiga em va felicitar i jo no sabia per què. Aleshores em va dir que m'havien seleccionat per anar a Xest. Jo no m'ho creia i vaig consultar les llistes.
Quan vaig arribar a casa, els meus pares encara no hi estaven; així que, els vaig telefonar. Ma mare va entrar a casa en aquell moment i juntes vam fer una videotelefonada al meu pare i al meu germà. Els quatre ens vam alegrar molt.
L'estiu va transcórrer amb molta gent preguntant-me si tenia ganes, si estava segura..., i jo me'n pujava per les parets.
Recorde que el meu primer dia en Xest, era dilluns i me'n van portar els meus pares i vam tindre reunions amb la residència i els entrenadors. A més, mai oblidaré que aquell dia, vaig conèixer a la meua companya d'habitació, una persona molt important per a mi el dia de hui.
Des d'aquell instant, tot ha anat genial: he fet noves amistats, vaig bé a l'institut i em trobe molt còmoda”.